CORDES TEIXIDES PER HABITAR
Melic, la corda aèria teixida a mà és la protagonista d’aquest projecte, així com la que el titula. Les diverses cordes Melic es troben en escena al costat de les seves autores, la Shalom i la Mar. Aquests cossos (trenats i humans) componen una simbiosi que parla a partir de les seves formes i colors. Un diàleg entre crear i escoltar el ressò de les accions que produeixen, que es transformen en moviment, que vibren en cada interacció.
Melic té ganes de compartir la passió del seu propi procés de construcció, el descobriment de les seves particularitats i l’essència que el defineix. Es tracta d’una recerca a partir del material que construeix les estructures teixides i trenades (cordes de diversos gruixos) portant-les a l’expressió i la fisicalitat del teixit. És el ventall de possibilitats que ofereixen, la resistència i fragilitat de cadascuna, les textures que les contrasten i el ritme que les uneix. Melic no només parla des del material, també és la memòria històrica d’unes dones de postguerra que teixien al carrer, de fet, teixien relacions humanes. Un homenatge a les iaies.
Un viatge al món interior de la matèria. Un ritual de preparació permet el diàleg entre la corda i els cossos humans quan respiren alhora. Un punt de trobada on dues dones comparteixen els seus objectes teixits més preuats. L’indret per utilitzar les cordes com a disciplina artística trobant un llenguatge propi.
Unes cordes per recordar, teixir, desteixir i bressolar-se.