QUI SOM

PASSOS D’IF.

El Rogier i la Mar són artistes que interpreten el seu art d’una manera força particular.Ja fa tres anys que experimenten conjuntament utilitzant els seus cossos i els seus instruments. Ambdós es deixen sorprendre per la direcció que les seves recerques els porten.Interessats en com la música infecta el moviment. Una relació interdisciplinària afectant-se mútuament, recíprocament. Llençant-se de cap al procés de transformació de la influència d’una art a l’altre, redescobrint-les en la seva màxima capacitat. Ara, a través de la seva connexió en escena, algunes tensions entre cordes sorgiran per a guiar l’energia d’aquesta simbiosi on circ i música formen un tot.

QUI SOM.

Rogier Hornman

El Rogier (1994) és un artista holandès. Violoncel·lista graduat a la universitat de Utrecht (NL). Creador d’experiències musicals, vives i honestes. La música que compon és virtuosament estilística com la del Frank Zappa i lleugera com la del John Cage. Les seves improvisacions busquen les fronteres de l’instrument, trencant-les per trobar l’element comú en tots els estils: el so. El Rogier és el violoncel·lista principal de la Jong Metropole (dirigida per Jules Buckley i Martin Fondse). Tanmateix ha guanyat el premi del Outstanding Talent Award de la fundació Keep an Eye. En el seu temps lliure practica teles aèries i equilibri d’objectes.

Mar Olivé

La Mar (1998) és una artista catalana que després de passar per l’Escola Juvenil de Circ de 9 Barris s’especialitza en corda aèria a Academy for Circus and Performance Arts, ACaPA (Tilburg, NL). Teixeix diferents formes d’estructures aèries experimentant amb cordes i papers de diferents textures. Les quals també combina amb la suspensió capil·lar. Ha actuat a festivals com Theater op de Markt (B), Axé Cirque (F), Oerol (NL), Mercateatre (Cat) and Festival Stripart (Cat). A banda de crear circ, també teixeix, escriu poemes, grimpa arbres, llença dards, toca el violi i fa llibretes de paper reciclat premsat a mà.

LA NOSTRA LÍNIA DE RECERCA.

Un punt de trobada entre la música i el circ. On els sons ballen i les notes grimpen cordes. Compassos en l’aire i olor de tendresa entre dissonàncies i cordes teixides. Un punt de trobada entre cordes i cossos. Entre cossos que viuen dins les cordes (flotant dins cordes teixides) i cordes que habiten cossos (les cordes del cello). Entre tensions i distensions, que componen vibracions que provoquen moviments. Un diàleg entre la intenció de qui les juga i l’interès de qui les escolta.La fragilitat i l’honestedat dels cossos jugant amb els límits, les tensions i les resistències dels seus instruments. Creant un indret on les cordes teixides, pinçades i fregades es troben per a experimentar la forma d’elles mateixes i l’efecte de qui les habita, les manipula i les grimpa. Cossos que es deixen infectar per aquestes al mateix temps.